El suport mèdic és nul

Veient el nul suport que donen les Federacions per qüestions mèdiques, un es planteja per què hem de seguir afrontant determinats temes que, en qualsevol país avançat, hauríen d'estar solucionats per a atletes d'un nivell mig-alt, que han estat pòdiums de Campionats d'España i poden estar seleccionats per España en algun equip de joves.

Quan un-a té problemes físics una miqueta especials pràcticament ja es pot despedir de l'atletisme o trencar la guardiola, perquè esperar que els metges o fisios de Blume o CAR, si s'aconsegueix que et puguin visitar un mes després, la seva solució es pot eternitzar. Molt recientment hem viscut l'història lesional de Fanny; han estat pràcticament dos anys donant voltes amb el problema i al final s'ha buscat una solució externa. Ara estem ballant amb altres situacions que van donant voltes però és impossible arribar al professional precís. Què s'ha de fer? Rascar-se la butxaca.

La RFEA només busca rendibilitat i per desídia i poques ganes d'invertir en temes mèdics, és capaç de tirar per terra la trajectòria d'algun-a atleta que ha treballat molt per arribar al nivell aconseguit. Això sí, et cobren per tot.