Dinamiten l'status quo

Alguns Clubs importants i la RFEA porten anys intentant que el Campionat d'España de Clubs es disputi a un-a atleta per prova; els Clubs "formadors" sempre ens hem oposat resistència al canvi.

Ara la RFEA ha donat la volta al mitjó; la seva Junta Directiva ha aprovat per unanimitat que a partir de la temporada 2011 això sigui una realitat. El canvi és més substancial del que semble i seran molts atletes dels Clubs que treballem la base els que tindran limitades les seves sortides competitives.

Si una reunió de Clubs de setembre no fa canviar la decisió (i coneixent a la RFEA ja treballaran prou bé el tema), les modificacions substancials seran les següents:

-Divisió d'honor: 24 Clubs (ara erem 16)
-1ª Divisió: 24 Clubs (ara n'hi havien 16)

Cada atleta podrà fer 1 prova + relleu

La competició es desenvolupa a 1 atleta per prova

El Campionat tindrà 3 jornades.

Amb això s'aconsegueix que els Clubs més rics (moltes vegades amb diners públics) puguin fitxar millor només a aquells-es atletes que necessitin.
Aquesta decisió implica que sobraran atletes a la majoria de Clubs per això s'amplien les categories altes; la idea des de la RFEA és que els que sobrin aniran als Clubs que estrenin categoria. Per a ells el concepte de Club des d'un punt de vista "català" no existeix massa. Es millor fomentar que els atletes siguin una miqueta mercenaris i vagin un any aquí i un altre allà segons les necessitats del moment.

Es evident que la decisió implica un estalvi important per a molts Clubs, viatjarà menys gent; les plantilles es poden reduir, en defintiva els Clubs poden disminuir els seus Pressupostos, i això en època de crisi tindrà bastants adeptes.

A l'augmentar a 24 els Clubs de Divisió d'honor i 1ª Divisió hi haurà més Clubs que gaudiran dels favors dels seus respectius Ajuntaments, Diputacions, etc.

L'efecte negatiu és evident; menys atletes necessaris causarà un efecte cascada que farà que molts atletes en fase de progressió vegin reduïdes les seves espectatives de tenir bones competicions amb una pèrdua clara de motivació.

A l'augmentar a 24 Clubs la competició farà reduir la qualitat global de cada encontre.

Al ser la competició a un-a atleta per prova farà que només interessi tenir atletes el més bons possibles deixant de banda els que estan creixent atlèticament que hauran d'anar-se'n a buscar altres Clubs on puguin tenir més competicions.

El paper dels Clubs Associats disminueix ostensiblement. Sinó fan falta atletes dificilment s'anirà a buscar-ne dels Clubs Associats.

En definitiva, aquests plantejaments són semblants a les fusions de les Caixes d'Estalvis però aquí els marrons ens els mengem els Clubs. Al Projecte Agrupa li caldrà una remodelació però ja sabrem trobar camins per seguir treballant en pro de l'atletisme i de la nostra gent.

Quan s'aprova una cosa per a un període olímpic és lleig anar proposant cada any la mateixa pregunta amb la finalitat de que alguna vegada surti.

Convocar als Clubs a Madrid, pagant ells mateixos el desplaçament, per fer una nova reunió per tractar del mateix són ganes de tocar els nassos.

Aquesta història segur que ve potenciada, entre altres, pel FC Barcelona que veuria solucionat, d'una sola tacada, el pas de la Lliga Catalana a la Divisió d'honor ja que part dels ascensos en la nova distribució vendrien donats per Tabla Internacional.

En el panorama atlètic hi ha un grup de Clubs amb sentiment de tal i altres que només busquen atletes per cubrir un expedient i mantenir-se en el seu status. Només cal veure el "Tablón de Fichajes" de cada any.

El que és segur és que hi haurà una forta recessió; encara que no hi hagi un canvi d'immediat, el que està clar és que cada vegada hi haurà més despeses i menys ajudes, per tant més atletes que hauran de practicar atletisme al seu càrrec, com passa amb altres esports i activitats culturals.

Està molt clar que el nou esquema abarata les subvencions de la RFEA als Clubs sota el concepte de desplaçaments i això per a la Federació és important.

Diuen que a dos per prova moltes vegades participen atletes que no tenen categoria per participar a aquest nivell. La nostra rèplica és que per molt-es atletes joves és un bon banc d'iniciació a l'alta competició.

I també es valora que no passa res, que els atletes es redistribuiran entre els 24 clubs, enlloc de 16 i així tenim més Clubs potents a les Lligues espanyoles i els Ajuntaments, marques comercials i governs autònoms s'abocaran en subvencions i ajudes.

El no poder doblar, encara que sigui a un-a atleta per prova, fa que necessitem alguns-es especialistes que no tenim; per exemple el cas del pes femení, etc.

Suposo que nosaltres vivim en un planeta diferent i passi el que passi crearem mecanismes per tenir competicions a diferents nivells com hem fet fins ara: Equips a Divisió d'honor, Equips a 1ª Catalana, suport amb atletes a Clubs Associats, creació d'equips mixtes amb Clubs Associats per participar en Lliga Catalana, equips júniors (amb juvenils) a Catalunya i España i equips cadets a Catalunya i España. Per manca de competició de Clubs no serà.

Davant de l'augment del cost de les llicències i altres despeses i de la disminució real d'ajudes sí que s'hauran de crear mecanismes per anar equilibrant el Pressupost, però això ja és una altra qüestió.